Encuentro finalizado con Marc Marginedas

Del 18/06/2013 18:00 al 18/06/2013 19:05

Saludo:

Hola sóc en Marc Marginedas. Os escribo en catalán y castellano. Moltes gràcies per venir, i som-hi

  • 1Pregunta de Juan.

    Hola, No crees que Turquía está perdiendo la oportunidad de ser un referente para occidente como país árabe y laico?

     
     
    Marc Marginedas:

    Turquía no es un país árabe. Es un país de mayoría musulmana, habitado fundamentalmente por turcos y kurdos. En los últimos 10 años, tras la llegada de los islamistas al poder, Turquía y el partido en el poder, el islamoconservador Partido de la Justicia y Desarrollo, eran considerados en Occidente como ejemplo de cómo un partido islamista podía aceptar la democracia, la pluralidad y el principio de equilibrio de poderes. Con los últimos acontecimientos, todo ello ha quedado en entredicho y se han puesto en evidencia las carencias democráticas y la deriva autoritaria de su líder, Recep Tayyip Erdogan. Su personalidad me recuerda a la de José María Aznar, en especial su intolerancia hacia las críticas y su tendencia a jugar la carta de la polarización para afrontar cualquier movimiento de contestación, pese al riesgo de abrir una brecha en la sociedad. 

  • 2Pregunta de Pere Almera.

    Marc, no trobes que les forces de seguretat turques han fet un ús excessiu de la força? A què respon? És un símptoma de feblesa del govern turc?

     
     
    Marc Marginedas:

    Estic d'acord amb tu, Pere. L'ús de la força ha estat excessiu. Porto una setmana a Barcelona, i encara sento els efectes del gas lacrimògen a la gola. Per posar-te un exemple. A Tunísia, abans de la caiguda del règim del president Ben Ali fa dos anys i mig, el gas lacrimògen no tenia els mateixos efectes... L'aigua que fan servir les forces de seguretat turques porta una 'solució química' que no coneixem... A més a més, fora de Taksim, a certs barris d'Istanbul o a altres ciutats com Esmirna o Ankara, on hi havia poca premsa, les forces de seguretat han estat molt més contundents. Jo crec que és símtoma de la incapacitat del Govern d'entendre l'origen d'aquesta protesta. La gent protestava contra un Govern cada cop més autoritari. La resposta ha estat la repressió. De totes maneres, dubto que les protestes puguin fer caure el Govern... 

  • 3Pregunta de Alfons Nieto.

    És convenient o no armar els rebels sirians?

     
     
    Marc Marginedas:

    Alfons, aquesta és una pregunta molt molt difícil de contestar. La meva opinió personal és que era necessari intervenir a Síria (molts companys periodistes pensen tot el contrari) i que probablement el temps d'una bona solució per aquest país ja ha passat. Quasevol mesura que es prengui ara tindrà efectes no desitjats. El problema d'enviar armes als rebels sirians és que cap Govern podrà garantir que aquestes armes no caiguin en mans del grups yihadistes a menys que enviïn gent sobre el terreny que controli qui i com les fan servir. De totes maneres, la impunitat amb la qual l'aviació del règim sirià bombardeja centres de ciutats i pobles, hospitals i escoles a les zones controlades pels rebels degut a que vola a altituds fora de l'abast dels rebels, no pot quedar sense resposta de la comunitat internacional. És un crim de guerra i no es pot tolerar en aquest segle XXI...

  • 4Pregunta de Maria Coma.

    Marc, en primer lloc felicitar-te per la teva tasca professional a les zones de conflicte. Ets un periodista de referència i ser finalista del Cirilo Rodríguez és un just reconeixement. Trobes que Afganistan té possibilitat d'enfrontar-se a la insurgència talibana sense l’ajuda de les tropes estrangeres?

     
     
    Marc Marginedas:

    Moltes gràcies pel teu reconeixement, Maria. Que els talibans tornin a controlar el país i la seva capital, Kabul, un cop les tropes estrangeres hagin marxat, tal i com ho van fer a l'any 1996 està totalment descartat. Algunes zones del país probablement patiran més i patiran una forta ofensiva talibana. Crec que tot dependrà molt de la percepció que tinguin els afganesos durant els primers mesos després de la retirada. Si percebeixen que el Govern està fort, no es produiran desercions en massa a les forces de seguretat locals. Després de tants anys de guerres, els afganesos han après a esperar i veure qui guanya. Perque volen estar amb el guanyador.   

  • 5Pregunta de .

    Mientras las primaveras árabes fueron movimientos laicos contra gobiernos autoritarios, aprovechado posteriormente por grupos islamistas; ¿quien obtendría beneficios de una primavera turca? No deja de ser un movimiento esta vez laico contra un gobierno islamista. Un saludo, y felicidades por tu trabajo

     
     
    Marc Marginedas:

    Muchas gracias por tus palabras. Turquía no vive una primavera política, entendida como un levantamiento popular contra una dictadura, como Checoslovaquia en 1968 o Portugal en 1974. Se parece más bien a las protestas que hubo en España durante la segunda guerra del Golfo en el 2003 con José María Aznar como presidente del Gobierno, o más concretamente, con el movimiento de los indignados del 15-M en el 2011 en Madrid y Barcelona. Se trata de una protesta muy heterogénea, que abarca desde reivindicaciones medioambientales o sociales (derechos de los gays, de los trabajadores) a una protesta más general contra la deriva autoritaria del primer ministro Erdogan y su forma de gobernar. De hecho, los manifestantes han concentrado sus iras en la figura del jefe del Gobierno. Y por lo que estamos viendo, éste no parece muy dispuesto a atender las demandas de quienes le critican.

  • 6Pregunta de Antonio Segura Pérez.

    Marc, que fan els nens i nenes? van a cole? com estàn patint la situació.

     
     
    Marc Marginedas:

    Com estàs, Antonio? M'imagino que em demanes per la situació dels nens i nenes a Síria. Jo et puc parlar de les zones controlades pels rebels sirians, perque fins ara no he tingut accés a les zones controlades pel règim. Hi ha uns pocs afortunats que poden anar a les escoles pagades per magnats que hi inverteixen els seus diners. Molt pocs. Hi ha hagut informacions de camps d'entrenament militar on menors d'edat eren adiestrats en l'ús de les armes, la qual cosa ha estat criticada per les organitzacions de defensa dels drets de l'home. El fet de que l'aviació del règim sirià hagi inclòs les escoles a la seva llista d'objectius militars fa que el sol fet d'anar a l'escola sigui una heroïcitat plena de riscos. 

  • 7Pregunta de Manel Pablo.

    Bona tarda Marc, els disturbis de Istanbul, son una protesta puntual, una queixa contra un govern o la continuació de la primavera àrab? Vista l'experiència de Tunísia, Líbia, Egipte... creus que la tolerància governamental seria la sortida més assenyada al conflicte?

     
     
    Marc Marginedas:

    No és una protesta puntual. És un moviment força massiu, que ha implicat a amplis sectors de la societat, però que tampoc és majoritari. Crec que es tracta més aviat d'una queixa contra el cap de Govern. I sí, penso que la tolerància governamental, acompanyada d'algunes concessions en temes clau, com el projecte urbanístic al parc Gezi, hauria estat la resposta més assenyada per evitar obrir una trinxera entre les dues ànimes turques, la laica i la islàmica. El problema, torno a dir, és que l'home contra el qual es dirigeixen aquestes protestes (Erdogan) té una capacitat molt limitada per tolerar les critiques i fer concessions....   

  • 8Pregunta de Martina Abril.

    La resposta "exagerada" del govern d'Erdogan és una resposta de por (pèrdua de poder, trontolla l'estabilitat que s'associava al país)o realment la magnitud de les protestes la justifiquen?

     
     
    Marc Marginedas:

    Hola Martina. Com he dit abans als teus companys, és la resposta d'un home rígid, amb una capacitat  molt limitada de escoltar i de posar-se en qüestió, i amb molta por de mostrar-se feble I com em va dir una vegada un opositor iranià, és aquesta gent la que impideix que hi hagi un món mes just... Que hi farem!

  • 9Pregunta de Carla González.

    Vas patir per la teva vida durant la sortida de Siria?

     
     
    Marc Marginedas:

    Hola Carla. El cos humà està molt preparat per fer front a situacions d'extrem risc. Hi ha una sèrie d'hormones que actuen quan et trobes en aquestes situacions i que impideixen que sentis cap por. Més aviat, el que sents és eufòria, una eufòria falsa perque és producte de la bioquímica. Abans de sortir de Síria, es va quedar pel camí, víctima d'una crisi cardíaca, un periodista nord-americà que es deia Anthony Shadid. Vaig rebre la notícia quan esperava a casa d'un contrabandista per fer el mateix camí juntament amb un reporter francés. Després, ens vam assabentar que es tractava d'un atac d'asma per la proximitat dels caballs. De totes maneres, et diré que m'agrada molt la feina que faig i que no faria cap altre. Em sento molt afortunat per haver tingut l'oportunitat de fer-la, i per aquesta raó, crec que tinc assumit els seus riscos. 

  • 10Pregunta de Marta Puig.

    Por qué Vladimir Putin, a diferencia de Obama, no quiere armar a los rebeldes?

     
     
    Marc Marginedas:

    Un saludo, Marta. Vladímir Putin es el presidente de un régimen dictatorial, con comportamientos propios de un mafioso, que llegó al poder en el año 2000 por métodos que, según graves acusaciones pronunciadas por sus oponentes políticos, incluyen la orquestación de una serie de atentados con explosivos en Moscú y otras ciudades rusas en los que murieron unas 300 personas y que fueron atribuidos a los rebeldes chechenos, solo para convencer a la opinión pública de la necesidad de lanzar una nueva guerra en Chechenia que relanzara su imagen ante las inminentes elecciones. Nada de esto ha sido probado, pero continuan apareciendo informaciones que refuerzan esta teoría. Enviando armas al régimen sirio, y oponiéndose a que otros lo hagan, lo único que hace Putin es protegerse a sí mismo apuntalando a regímenes de talante similar. Como dijo el opositor Kaspárov en una entrevista reciente, Rusia apoyará al régimen sirio hasta el final.   

  • 11Pregunta de Mar Pineda.

    Creu que l'Estat d'Israel donarà suport a Erdogan davant l'amenaça d'un islamisme menys moderat?

     
     
    Marc Marginedas:

    Gràcies per la teva pregunta, Mar. Israel ha donat probes, durant tota la seva curta història, d'un gran pragmatisme alluntyat de qualsevol consideració ideològica. Israel i Turquia no son enemics, ni tampoc els seus interessos són incompatibles. Per això, no crec que hi hagi la més mínima esquerda entre Ankara i Tel-Aviv per aquesta qüestió. 

  • 12Pregunta de Xavi.

    ¿Qué te parecen los últimos resultados electorales en Irán? ¿Crees que puede haber una ligera mejoría en las relaciones con los países occidentales, en especial con EEUU? Gracias Marc

     
     
    Marc Marginedas:

    Xavi, no cubro Iran, y no tengo más información de primera mano acerca de ese país, además, de lo que leo en los periódicos. Para que te contesten esta pregunta tendrás que dirigirte a mi compañero Kim Amor, o a mi compañera Ana Alba. 

  • 13Pregunta de Isaac.

    bon tarda, fa tot just un any bamp anar amb la família a Turquia, la meva mare va quedar parada ja que fa molts anys ella hi havia estat per raons de feina i diu que tot i que abans també hi havia una majoria islamista al país, aparentment no semblava un país islàmic, no com ara... que casi bé totes les dones porten mocador o "burca", potser que s'estiguin cada cop radicalitzant més basant-se amb la religió... no creieu que això els farà anar enrere...??

     
     
    Marc Marginedas:

    Hi ha una realitat. El país està governat per un partit islamista que fa tot el que té al seu abast perque la societat segueixi un model determinat i que ha invertit moltíssims diners per contruir mesquites als barris de les grans ciutats. De totes maneres, crec que la Turquia laica ha demostrat la seva força durant aquestes protestes, i que, encara que les autoritats han optat per la repressió, a partir d'ara hauran d'anar amb molta més cura per no ferir sensibilitats. A Turquia, encara es poden fer coses impensables a altres països musulmans: beure cervessa al carrer, ballar a una discoteca obertament gay... I això, de moment, no sembla en perill...

Despedida:

Moltes gràcies a tothom. Ha sido una gran experiencia este contacto directo con los lectores. Fins la propera. Hasta la próxima.

Finalizado
Datos del encuentro digital
Marc Marginedas

Marc Marginedas, periodista de EL PERIÓDICO, enviado especial a zonas de conflicto. Finalista del Premio Cirilo Rodríguez de Periodismo. Excorresponsal en Rúsia y el norte de África. Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad de Navarra. Enviado especial a Síria y Turquía y autor del libro 'Periodismo en el campo de batalla. 15 años tras el rastro de la yihad'. Podréis preguntarle por los últimos sucesos en Turquía y por la guerra siria. Como enviado especial a Afganistán también podréis preguntarle sobre la retirada de las tropas internacionales, y por la insurgencia de los talibanes sin las fuerzas extranjeras…